Llegir avui sobre el primer 1 de maig de 1886 a Chicago, així com sobre les posteriors revoltes de Haymarket que van portar amb si morts, detencions i penes de mort dels qui clamaven per la jornada de 8 hores, sona molt èpic però sobretot, llunyà.

No obstant això, si ens atenim a la sèrie de drets laborals que els treballadors van començar a aconseguir a partir de llavors i tots aquells que aviat ens van començar a arrabassar des dels 80, la diferència entre aquells anys i l’actualitat no és tanta. Igual que llavors, ara molts treballadors no són conscients dels drets que els assisteixen. La diferència és que en el segle XIX no saber llegir ni escriure era la norma per a gran part de la societat.

El segle XXI, per contra, es defineix com el segle de la informació i aquest analfabetisme se suposa eradicat. Però igual que succeïa en la Revolució Industrial, la por a exercir els drets laborals per a no perdre el treball, és l’habitual. Espanya encapçala les pitjors llistes de subocupació de la UE segons informes emesos pel BCE (Banc Central Europeu) i els morts per accident laboral es compten diàriament. A Espanya cada dia moren dos treballadors en el seu lloc de treball. L’any passat, aquest país va registrar 3.650 accidents laborals diaris, segons afirma Manuel Riera, tècnic de la secretaria de Salut Laboral i Medi Ambient de Ugt.

A Mallorca, el cas que ens ocupa, el mercat de treball depèn en gran majoria del sector serveis i en concret, de l’hostaleria i el turisme. Una franja laboral on l’absència de drets laborals és el dia a dia: contractes amb poques hores de durada, treball sense contracte i hores extres diàries no cobrades descriuen la realitat d’una illa on les diferències socials resulten, dia a dia, més flagrants.

A més, el problema de la falta de qualitat en l’ocupació sol anar de la mà de problemes en l’accés a un habitatge digne i amb un preu just. Un altre gran problema que els governs locals tracten de capejar com David enfront de Goliat: els nous amos de bona part del nou parc d’habitatges i terrenys a l’illa són fons voltors i alguna de les butxaques més engruixades del nord d’Europa.

Malgrat tot, durant la darrera legislatura regional actors socials com Ugt han aconseguit millores substancials en taules de negociació sindical que s’han traduït en pujades salarials. Així, un increment del 17% en quatre anys, com és el cas del conveni de l’hostaleria, anima a un sector que portava anys amb el sou congelat.

Cent trenta anys després de Haymarket, la lluita ha canviat en forma i en fons fins a quedar molt desdibuixada. Però no ha deixat de ser primordial per a evitar la volta a una societat més injusta plena de graons insalvables, on la família en què un neix marqui de forma definitiva les seves oportunitats de futur, o la falta d’elles.

Aquest programa compta amb la participació de SOIB i el cofinançament del Fons Social Europeu i té per objectiu la inserció en el mercat de treball de persones en risc d’exclusió social.